Notice: the_widget s'ha cridat de manera incorrecta. Els ginys s'han de registrar utilitzant register_widget() abans que es puguin mostrar. Mireu La depuració en el WordPress per a més informació. (Aquest missatge s'ha afegit en la versió 4.9.0.) in /homepages/19/d818518508/htdocs/josepmariavia.com/wp-includes/functions.php on line 5768
Fa dos mesos que no escric al bloc. Alguns amics m’han preguntat si em passava alguna cosa. Els hi he explicat que, en aquest moment, estic escrivint bastant, però no en el bloc i...
Em preguntes on visc. No ho sé. Et puc dir que m’ha costat, però, al final, estic profundament convençut que la frase que va escriure Theodor Kallifatides l’he fet meva: “Quina importància tenia a quin...
Em vaig despertar, vaig preparar cafè i me’l vaig prendre assegut mirant embadalit el Parc Joyce des de la finestra del saló. Pensava en la conversa del dia anterior amb en Harry i l’agradable...
Els metges fem les coses molt malament quan ens toca assumir el rol de pacients...
Havia passat ja un any llarg, era dissabte a la tarda i estava assegut a l’oreller del saló, al costat...
El Rockledge estava ple de records de tantes vegades que m’hi havia hostatjat entre el 2000 i el 2015. Vaig deixar les maletes a l’habitació i em vaig asseure una estona a la sala...
Vaig acabar Una altra vida, encara, de Theodor Kallifades, a l’aeroport de Heathrow. El vaig devorar en un moment idoni per viure -a través de la seva capacitat de fer viure la pròpia intimitat...
Sortint del despatx, vaig parar a fer la compra a Steinberg. Ha passat molt temps, però recordo aquells trossos enormes de carn vermella que menjava aleshores i que, poc a poc, van deixar d’interessar-me....
Feia dies que sentia la necessitat de revisar el primer post d’aquest bloc, publicat el 7 de desembre de 2012 i titulat “Benvinguda”. La casualitat ha volgut que aquesta necessitat de tornar-vos a donar la benvinguda...
Fa mesos que vaig començar a escriure un post, que podia haver estat el primer d’una sèrie, que es titulava “Escrits americans 1”. Però no el vaig fer públic.
Vaig pensar que compartir en la...
Diumenge 14 de novembre de 1999
És el capvespre. Estic cansat. La jornada s’ha acabat. Ha parat de ploure. Em poso l’americana. Surto a la plaça. Començo a caminar. “Vaig a sopar?”. No ho sé....
Utilitzem cookies per a assegurar que donem la millor experiència a l'usuari en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc assumirem que està d'acord.