Des del Parc de Salut MAR, hem procurat -amb més o menys encert- treballar per la viabilitat i la millora de la institució, en temps de retallades. Pel que a mi respecta, com a President del Consell Rector de l’entitat, he procurat fer-ho amb lleialtat a qui m’ha nomenat, que és el Govern de la Generalitat.

El 2011 va correspondre adoptar mesures dures. I es van dur a terme sense vacil·lar ni un moment. Per què? Perquè Consell Rector i Direcció estàvem convençuts  que calia fer-ho i  que es podia fer. I perquè després d’alguns moments -absolutament lògics i comprensibles- de rebuig a determinades mesures per part d’algun estament dels centres, la majoria del personal va apostar pel diàleg, la racionalitat i l’acord, amb gran capacitat de sacrifici i molta generositat. Passar per un expedient de regulació d’ocupació (ERO) el 2011 i signar un conveni col·lectiu adaptat a la duresa dels temps que ens ha tocat viure el 2012, exigeix un grau de responsabilitat i comporta un desgast que, probablement, explica que no tots els centres sanitaris hagin fet el que hem fet nosaltres. Val la pena dir que, a més a més, s’ha fet incrementant la productivitat i sense allargar els temps d’espera, el que per sí sol denota una professionalitat admirable.

M’afanyo a dir que no hem estat els únics en fer els deures. Alhora expresso la meva confiança que, malgrat la duresa que, en qualsevol cas, caracteritzarà el pressupost 2013, se’ns reconegui l’esforç a tots els que l’hem fet i el tracte que rebem no s’apliqui mimèticament a aquells que no han respost adequadament. Aposto per l’equitat entesa com s’ha d’entendre: que tothom rebi la resposta que li correspon que, per definició, no pot ser la mateixa en tots els casos. L’antítesi de l’equitat són els repartiments lineals, ja siguin a l’hora d’aplicar incentius positius, negatius o retallades.

Quan hem rebut per escrit les hipòtesis pressupostàries del 2013 (i una vegada més vull subratllar això, que són hipòtesisdades preliminars), l’actitud del Consell Rector del Parc de Salut MAR ha estat la mateixa que el 2011: procurar que quedi patent què és el que cal fer, a què ens podem comprometre i a què no, en el cas que aquestes propostes preliminars, acabessin sent definitives. En temps d’incertesa, quan es filtren públicament informacions que indueixen a l’error de donar per definitiu el que és preliminar, es genera neguit i front al neguit, cal donar una resposta clara i tenir un posicionament clar.

Com és lògic, ningú millor que el Consell Rector del Parc de Salut MAR i els seus directius, i comandaments, coneix la nostra realitat. Entenem que l’exercici responsable del govern de l’entitat passa per exposar clarament a l’autoritat sanitària, què és possible i què no és possible, i fer-ho des de la lleialtat i el diàleg buscant el millor per a l’entitat, en el marc de les possibilitats del sistema.

Sabem que formem part -molt a pesar nostre- del que en diuen Empreses Públiques i Consorcis (EPICs) i, per tant, del que es coneix com a Sector Públic Generalitat. Si de nosaltres depengués tornaríem a les condicions i possibilitats de l’extingit IMAS i ho faríem d’immediat. Insistim i insistirem en aquesta qüestió, no pel gust de queixar-nos i de perdre el temps en lamentacions estèrils. Insistim perquè tenim clar que treure’ns del damunt la camisa de força que suposa ser catalogat com a Sector Públic Generalitat, és una qüestió de voluntat política que no progressa perquè no es prioritza suficientment. Les conseqüències que té per a la gestió, l’eficiència i la qualitat són altament nocives i n’hem parlat abastament. Però també ho són pel govern de l’entitat, en la mesura que aquesta situació ens obliga a aprovar, sense possibilitat d’incidir-hi, unes previsions pressupostàries preliminars, per tal que el Govern pugui fer una proposta de pressupost, sense la qual la negociació amb Madrid no és possible. Aquest terreny, el de la comptabilitat pressupostària, el de les propostes pressupostàries, no és el nostre. Aquest li correspon al Govern i en darrer terme al Parlament. La nostra responsabilitat és financera i de resultats.

Una vegada el Parlament de Catalunya aprovi el pressupost 2013, el que sigui, nosaltres ens situarem en l’únic terreny on voldríem estar, el de la negociació del contracte amb el CatSalut i allà expressarem honestament i en funció del que la Generalitat ens plantegi comprar (i pagar), quins serveis podem donar i quins hem de deixar de donar. En cap cas acceptaríem, si arribessin, propostes de retallades lineals. Ens equivocaríem molt i no faríem cap favor a ningú. Tampoc al Govern. Estem amb la millor disposició d’acordar, en funció dels criteris de planificació que ens marqui l’autoritat sanitària, quina activitat deixem de prestar i/o quines estructures hem de tancar, per poder actuar com a contrapart signatària del contracte 2013 entre el CatSalut i el Parc de Salut MAR.

La Sra. Angela Merkel, malgrat que probablement ni sap que existim, malauradament no està tant  lluny del Parc del Salut MAR com podria semblar. La setmana passada, George Soros va dir a Frankfurt que Alemanya havia de triar entre els eurobons o sortir de la zona euro. Però no fa ni una cosa ni l’altra. La Sra. Merkel insisteix  que, malgrat entendre la duresa dels sacrificis que fa la població, en especial la del sud d’Europa, de moment no hi ha cap altra opció. En aquest marc, el Govern espanyol està a l’espera que Brussel·les li comuniqui fins a quin punt li permetrà relaxar l’objectiu de dèficit públic. Seguint la cadena, la Generalitat està pendent de com es traslladarà aquesta decisió al pressupost català i, sobre totes aquestes hipòtesis, el Parc de Salut MAR, com tothom que forma part del sector públic Generalitat, s’ha d’adaptar a l’escenari pressupostari real que, insisteixo, avui per avui no es coneix. Posarem tot l’empeny en fer-ho. Però serem molt sincers a l’hora d’explicar a què ens obliga aquest terratrèmol que té l’epicentre a Alemanya.

Per acabar un tímid suggeriment. Donat que el peatge per ser espanyols puja al voltant de 20.000 milions d’euros anuals i donat que l’Executiu espanyol no ens paga el que ens deu (entretant la Junta d’Extremadura va anunciant rebaixes d’impostos i bonificacions fiscals!!), no podríem, com es va fer fa anys, deixar de pagar -a compte del que ens deuen- les quotes de Seguretat social i/o l’IRPF?. Ja m’imagino que algú em dirà que la represàlia seria mortífera financerament parlant. Ara bé, els nostres benvolguts compatriotes encarregats de governar el Regne d’Espanya, no ens estan ja matant lentament d’inanició?

NORMES DE PARTICIPACIÓ

Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia, per la qual cosa és possible que no apareguin publicats immediatament. Per participar és necessari que t'identifiquis, a través de nom i d'un correu electrònic que mai serà publicat ni utilitzat per enviar correu spam. Els comentaris hauran de ser sobre els temes tractats al blog. Com és lògic, els que continguin insults o siguin ofensius no tindran espai en aquest blog. Els comentaris que no compleixin aquestes normes bàsiques seran eliminats i es podrà vetar l'accés d'aquells usuaris que siguin reincidents en una actitud inadequada.
L'autor no es fa responsable de les opinions i informació continguda en els comentaris.

3 comentaris sobre “L’EXERCICI DE LES RESPONSABILITATS COL·LECTIVES EN LA INCERTESA: EL CAS DEL PARC DE SALUT MAR DE BARCELONA.

  1. Xavi ha dit:

    Com a treballador del consorci que presideix, seria tant amable de resoldre’m algun dubte que se’m planteja. Si pot ser en un llenguatge comprensible per no versats com jo, millor que millor.

    “En cap cas acceptaríem, si arribessin, propostes de retallades lineals”
    Que son retallades lineals? De quin tipus de retallades acceptaríen?

    Quan diu: “Les conseqüències que té per a la gestió, l’eficiència i la qualitat (el fet de ser EPIC) són altament nocives i n’hem parlat abastament” vol dir que es partidari de deixar que entri més caplital privat al consorci. Està a favor de privatitzar més serveis dels que ja n’hi han? Serveis directament assistencials?

    Es veu capaç d’assegurar que la partida salarial, no patirà cap estocada més?

    Gràcies per endavant i fins aviat.

    Xavier

    1. josepmariavia ha dit:

      Xavier,
      Et remeto a la resposta que t’he donat en el blog del PSMAR
      JM Via

  2. Es una reflexió molt correcta la que fa l’autor, en aquest escrit. Si durant els anys 2011 i 2012 el Parc Salut Mar ha fet un esforç de gestió tan econòmica com de productivitat , per que ha de tenir el mateix tracte que altres organitzacions que no l’han fet. Aquí no si val aixo de que tots hem de tornar a esforçar-nos linealment. El Gobern de la Generalitat hauria de reconèixer a aquelles organitzacions, que amb l’esforç de tots els seus treballadors i equips directius, han assolit acords per buscar la viabilitat futura de l’organització.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *