Transcric una part de l’editorial de Carles Capdevila al diari “ARA” de dissabte 6 d’abril de 2013. Deia: “Hi ha un barem bàsic per valorar les crítiques: si les fa gent que t’aprecia o gent que et detesta. Si persones que et valoren et fan arribar alguna incomoditat sobre el que fas és bo tenir-ho en compte, és significatiu i poden tenir raó. Però als que no et suporten, i sempre n’hi ha quan tens projecció pública, no els podràs satisfer per molt que rectifiquis. Quan entens que els que et volen mal menteixen si convé per desacreditar-te, és absurd deixar de fer el que vols perquè no ho utilitzin en contra teva: igualment s’inventaran alguna cosa. Segur que ens acabarem penedint un dia de tot el que ens hauria fet feliços i hem deixat de fer pel què diran. Perquè acabes castrant desitjos en un intent absurd d’acontentar els que mai et voldran cap bé”.
Afegeixo un comentari: malgrat la crispació actual porti a actituds feixistes com a resposta a la discrepància i malgrat haver arribat a l’extrem que alguns jutges dicten sentències basades en el “què diran” i no en la llei, per difícil que sigui, cal continuar fent el que un pensa i creu que ha de pensar i fer…