platja-estatdelbenestar

Durant molts anys s’ha parlat de la necessitat de reformes profundes, tendents a la racionalitat, per preservar l’Estat del Benestar. El problema és que se n’ha parlat molt, s’ha actuat poc i amb la crisi (econòmica, però sobretot de valors) ens ha agafat el bou. I ara correm-hi tots i a veure què passa.

El desaparegut Luis de Sebastián, professor d’ESADE i moltes coses més mentre va viure, ens recordava una premissa, sense la qual no hi ha Estat del Benestar possible. Escrivia Luis de Sebastián:

“Después de la II Guerra Mundial, los países europeos se recuperaron gracias al esfuerzo colectivo. Unos más que otros, pero todo el mundo, perdió alguna cosa en la guerra. Y en un contexto en el que nadie estaba bien, todo el mundo cedió alguna cosa de lo que consideraban suyo, para reconstruir unos países arrasados y levantarlos espectacularmente…”.

És a dir, l’Estat del Benestar va ser possible gràcies a l’existència d’uns valors col·lectius que, massa majoritàriament, van anar desapareixent amb el pas del temps. És una herència dels nostres esforçats avantpassats que, gràcies al seu esforç més que no pas al nostre, l’hem gaudit més que ells. L’Estat del Benestar no hagués estat possible sense l’existència d’un teixit social sòlid, d’un sentit comunitari i sense la consciència que l’ésser humà és un ésser social.

Però la combinació de l’Estat del Benestar amb la volatilització dels valors que el van fer possible, ens van convertir en éssers malcriats i insolidaris. No solament no vàrem voler renunciar als excessos de protecció, sinó que vàrem pretendre que aquella mena de “barra lliure” fos eterna i cada vegada més generosa.

Ara veiem que estem pagant les conseqüències d’haver viscut molt per sobre de les nostres possibilitats. En aquest context, l’excés de protecció del “papà Estat”, va fomentar la pèrdua de responsabilitat, el que va facilitar l’abús i el foment de la discriminació en lloc de l’equitat.

Tot això ha passat en una societat en què la felicitat s’ha associat al consumisme i en la que, serveis com els sanitaris i altres dels que conformen les prestacions del benestar, s’han consumit amb els mateixos patrons de consum que hem emprat per a consumir qualsevol altre producte o servei. Hem buscat el “bueno, bonito y barato” (gratuït, de fet) i hem exigit que la prestació fos ràpida, de qualitat i disponible les 24 hores al dia, els 365 dies de l’any. No hi ha hagut gaire espai per a la reflexió sobre la responsabilitat col·lectiva envers la preservació de l’Estat del Benestar, ni sobre les responsabilitats individuals i col·lectives en l’ús (mal ús i abús) dels serveis.

Es pot afirmar que la crisi de l’Estat del Benestar és fruit de la crisi econòmica. Jo seria partidari de dir que tant la crisi econòmica com la crisi de l’Estat del Benestar són el resultat d’una profunda crisi de valors.

El patiment associat a la crisi que ens afecta fomentarà, està fomentant ja, una revisió del sistema de valors. No tinc clar, però, si estem més a prop d’un nou esperit constructiu realista i adaptat a les circumstàncies o de la revolta social. En qualsevol cas, no tenen per què ser dos fenòmens excloents; poden esdevenir ambdós en moments diferents del procés de sortida de la crisi.

El que sí que em sembla tenir més clar és que el paisatge que ens trobarem a la sortida del túnel, no serà compatible amb el concepte de “reforma”. Caldrà reinventar i ens equivocarem si volem fer-ho amb els paràmetres d’abans de la crisi, perquè són els que ens van conduir a la mateixa.

Quan la disbauxa que ens domina, (corrupció -la real i la falsa-, indignació, pessimisme, desig de revenja, foment de l’odi, judicialització de la vida quotidiana, manca d’escrúpols per part dels Mèdia a l’hora de vendre diaris i audiències de ràdio i TV –tot s’hi val-, ús destructiu i autodestructiu d’Internet…) vagi de baixa, caldrà fer una crida als qui, conscients que cal tornar a començar des de l’esforç i el sacrifici i prenent bona nota dels errors comesos, estiguin disposats de nou a construir més enllà del desànim, amb realisme sobre les possibilitats i amb esperit positiu.

NORMES DE PARTICIPACIÓ

Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia, per la qual cosa és possible que no apareguin publicats immediatament. Per participar és necessari que t'identifiquis, a través de nom i d'un correu electrònic que mai serà publicat ni utilitzat per enviar correu spam. Els comentaris hauran de ser sobre els temes tractats al blog. Com és lògic, els que continguin insults o siguin ofensius no tindran espai en aquest blog. Els comentaris que no compleixin aquestes normes bàsiques seran eliminats i es podrà vetar l'accés d'aquells usuaris que siguin reincidents en una actitud inadequada.
L'autor no es fa responsable de les opinions i informació continguda en els comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.