VIDAL RAVENTÓS

L’aparença és segons com, fràgil, segons com, dura, forta. El discurs sempre és positiu i optimista. Rarament es permet exterioritzar els moments de debilitat. Escolta tothom, atén els problemes de tothom, però no està acostumat a demanar ajut. Sí a deixar-se ajudar. Si contactes amb ell, és receptiu, obert i comparteix problemes, inquietuds i alegries, conduint qualsevol conversa sobre qualsevol tema cap a una conclusió o una valoració positiva.

-Està bé que siguis optimista i positiu, però potser hauries de vigilar una mica més. Vols dir que no ets massa confiat? Bé, no es tracta de què et tornis paranoic però…

-Sí, la meva dona es va aprofitar molt d’això. He arribat a la conclusió que una quantitat important de diners que eren dels dos i que em va dir que els va perdre a la borsa, encara els té…

-Però clar, si no vas documentar res… A la feina et va passar igual. No volien que seguissis allà -per cert, encara ara no saps per què ni has aconseguit que t’ho expliquin- i no he pogut encara entendre com era la teva vinculació laboral, però has acabat fora i no fa pinta que t’hagin de reconèixer res…

-No saps l’última…

-Què?

-Ara no està clar que em lloguin el pis que et vaig dir. El volia usar com a habitacle i com a consulta. I ara ja he dit als propietaris d’on visc i als de la consulta actual que ho deixo. Fins i tot he contactat amb els de la mudança, i ara no està clar que em lloguin el pis que m’havia de servir per ambdues coses: viure i treballar!

-Ostres! Però no vas signar algun precontracte, alguna cosa, abans de desdir-te dels lloguers actuals?

-La propietària es va comprometre amb mi i em va semblar seriosa. No entenc què passa…

-Doncs que hauran trobat algú que paga més! Més val que parlis ràpid i clar amb ells, i si és un tema de diners i ho pots pagar, signis ràpid. Tu tan confiat, torejant amb el sector immobiliari de Barcelona!

Quan penso en el que dic, ho lamento en certa manera. Suposo que encara vull canviar el món, encara que em senti cada vegada amb menys forces i menys idees pràctiques de com fer-ho. Ideals els que calgui. Operativitzar-los en aquesta selva, ja són figues d’un altre paner…

No crec que el món m’hagi canviat en l’essencial. Però estic al món i encara no he perdut totes les facultats, de manera que entenc com funciona encara que no m’agradi. Em sap greu escoltar-me a mi mateix dir-li a algú que és massa confiat. Que com pot deixar llar i consulta confiant només en la paraula d’algú que li ha dit que li llogarà un espai en el que tot li cabrà: feina i lloc per viure. Segurament és evident per a quasi tothom que decisions d’envergadura que passen per confiar en compromisos adquirits per desconeguts, no es poden prendre sense signar papers…

El meu amic em diu que malgrat no li agrada, ja va aprenent com funciona aquest món nostre. Segurament que aprèn. Sempre s’aprèn. Però no crec que, per sort -algú diria que alhora per desgracia per a ell- canviï… Jo crec que la seva actitud és un bé col·lectiu, ens ajuda a tots.

-Quan era jove sempre vaig pensar que quan fos gran tindria les coses clares. M’acosto als 70 i no tinc massa coses clares. Sempre cercant el sentit de l’existència!!!

-Si et dic allò tan cert de què “l’únic que sé és que no sé res”, tampoc t’ajudaré gaire, crec.

-Segurament és cert que t’encamines cap a l’aïllament, i això no és bo. O potser sí, ja que cal reconèixer en el teu periple un acte de valentia. Tothom mira d’estar ocupat per no haver de confrontar-se a sí mateix. Bé, no tothom. Però molta gent no gosa mirar-se al mirall per evitar veure’s dramàticament despullat i desvalgut… És més fàcil seguir el corrent. I a poder ser “triomfar” i “ser important”. Quina merda!!!!

-Saps? Jo crec que hi ha molta gent en situació semblant a la meva… Hi ha maneres de no seguir el corrent, situant-te fora del “mundanal ruido”, i mantenir una existència plena de sentit.

-Tens molts amics capaços de fer això que dius? Doncs presenta-me’ls!!! No suporto més tanta agressivitat, tanta indiferència, tanta mala llet, tanta alegria derivada de les desgràcies dels altres… I no suporto l’estètica de la transparència!!! Segur que hi ha una ètica de la transparència. Però els qui la practiquen no es signifiquen. No puc entendre que ningú s’alegri de què qui sigui entri a la presó.

-T’entenc, crec. Una cosa és que es faci justícia i l’altra és haver-se d’alegrar del patiment de qui sigui.

-Sí. Evidentment puc entendre que si han violat el teu fill petit puguis tenir una reacció tan humana com primària d’alegrar-te de què qui l’ha fet la pagui. Però quan el que prima és l’estètica, l’actuar per quedar bé i no per sentit noble de justícia, l’únic que es fa és contribuir al sentiment d’odi i de venjança. No es regenera res. Es participa d’operacions de maquillatge que poden coincidir o no amb l’exercici de la justícia. Però això esdevé instrumental. El de menys és que es faci justícia o no. El que importa és poder donar carnassa per distreure el personal i perseverar en l’objectiu de què en realitat, res canviï. Mira el show del vaixell Aquarius. Està clar l’oportunisme polític del Govern. Fa fàstic el desplegament mediàtic al voltant de la desgràcia humana. A qui li importa de veritat res de les vides dels passatgers del vaixell? Sens dubte a gent anònima que no es significa. Però algú me’ls pot presentar, si us plau?

-Hi ha molta gent que està farta del circ que domina la nostra vida col·lectiva. La cosa és si són, som, capaços de fer quelcom útil de veritat. Cada vegada em costa més de diferenciar els informatius i les tertúlies de la “teleporqueria”. Aquest cas que esmentes n’és el paradigma. Avui he escoltat un “tertulià” dient que l’oportunisme polític no és incompatible amb  l’acció humanitària. I deu tenir raó. Però… Ja m’entens! Si almenys Nietzsche hagués tingut raó… Sembla com si fos veritat que Déu ha mort, amb l’agreujant, però, que el “superhome” que l’havia de substituir, no existeix. Què ens queda?… Aïllar-nos, no? Defensar-nos, protegir-nos. O participar del gran merder aprenent a navegar en aigües turbulentes i fètides, salvant la pell a costa de tot i de tothom, i procurant semblar que -encara que sigui de forma ocasional- podem fer creure que el superhome existeix. Però no… No existeix.

-No existeix, no… I podem aïllar-nos com a resposta. Però no desvincular-nos.

-Sí. Malgrat tot, un encara té dret a intentar escapolir-se de les múltiples i constants escomeses, com diria el gran Puyal, però alhora cal, traient forces d’on sigui, continuar lluitant per un micromón -el que es té a l’abast- millor. En el fons estem parlant del sentit de la vida. El que manté viva a una persona és el fet de sentir-se útil a la societat. L’acció, la implicació col·lectiva és una sortida tan vàlida com la vida en solitari. Aquesta última no perd el sentit si es té sentit d’utilitat més enllà d’un mateix. L’artista, el creador, la persona sensible que no pot suportar els efectes de la coalició de poders econòmics, mediàtics, polítics… Que se sent ferida quan veu un corresponsal al port de València narrant l’arribada de l’Aquarius com ho podria fer si es tractés d’un partit de futbol. El que crea des de la soledat, fins i tot des de l’aïllament protector -no només el superhome no existeix, sinó que un pot exhaurir l’energia de la lluita cos a cos amb el dia a dia inhumà de viles i ciutats- segueix vinculat perquè aporta. Fins i tot el monjo de Poblet o el budista tibetà poden donar ple sentit a les seves vides des de la contemplació, en la mesura que alguns creiem en la utilitat col·lectiva de la seva missió. Es pot actuar des de la consciencia d’un mateix o des de la hiperactivitat per fugir d’un mateix i tant en un cas com en l’altre, el sentit de la vida pot ser més o menys patent segons la capacitat o no de contribuir a la millora de la vida col·lectiva…

Segueix sent com ets. No canviïs. Tampoc crec que poguessis. La teva dona t’ha fotut els calés. T’han acomiadat quan, després de treure’t tot el suc, els hi has fet nosa. Malgrat tot has seguit i seguiràs confiant en la paraula de les persones, perquè confies en l’ésser humà. I com que encara que t’enganyin -com ha fet qui finalment empitjorant-te les condicions t’ha acabat llogant habitatge i oficina-, continuaràs confiant en la gent, tampoc tindria sentit dir-te que canviessis.

Però és que a més a més no has de canviar. Gürtel no és exactament el mateix que sostreure dos pots de cosmètics d’un supermercat. Tot i que en la llavor hi hagi el mateix mal. Encara és més diferent de, per necessitat i estètica més que no pas per convicció i ètica, acabar posant al mateix sac algú que l´únic que ha fet és mantenir una discrepància amb Hisenda fins el punt de denunciar-los i en perdre la demanda ser sancionat! Això, els presos polítics, els exiliats, la no reaparició de la memòria històrica de les víctimes del feixisme, tot el que hem hagut d’escoltar sobre La Manada o els joves d’Alsasua, el ‘a por ellos’ i ‘Viva España’, amb permís de Florentino, és clar! Tot el que vulgueu. Mentre això i tantes i tantes barbaritats configuren el dia a dia, afortunadament hi ha gent com tu que segueix treballant des de l’anonimat i fent el bé.

ORU PACA.fr

Mentre diaris, ràdios, TV i xarxes socials aconsegueixen crear la sensació de què vivim al mig de la merda, tu segueixes escoltant, cuidant i desvivint-te pels teus malalts. Els veus de forma integral. Com a persones. Amb cos, ment i esperit. Per sort, tu i tants altres com tu ho feu i ho seguireu fent. Ja sigui des del camp de batalla que ha esdevingut la vida quotidiana, o més apartats del soroll. Per sort, els que teniu clar que el sentit de la vostra existència passa per la contribució real, efectiva i sovint anònima a ajudar als altres, a sumar, a aportar felicitat, seguiu existint encara que ‘l’actualitat’ que tot ho embruta, faci que sembleu més enretirats del que en realitat esteu…”.

NORMES DE PARTICIPACIÓ

Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia, per la qual cosa és possible que no apareguin publicats immediatament. Per participar és necessari que t'identifiquis, a través de nom i d'un correu electrònic que mai serà publicat ni utilitzat per enviar correu spam. Els comentaris hauran de ser sobre els temes tractats al blog. Com és lògic, els que continguin insults o siguin ofensius no tindran espai en aquest blog. Els comentaris que no compleixin aquestes normes bàsiques seran eliminats i es podrà vetar l'accés d'aquells usuaris que siguin reincidents en una actitud inadequada.
L'autor no es fa responsable de les opinions i informació continguda en els comentaris.

2 comentaris sobre “AFORTUNADAMENT ÉS IMPOSSIBLE QUE CANVIÍS

  1. Fa bé llegir-te. Gràcies

    1. josepmariavia ha dit:

      Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *