foto_XTriasAquest era el títol utilitzat per en Ricard Bosch al seu blog, per tal de destacar que en una època en la que no sempre els polítics aconsegueixen posar-se d’acord en benefici dels ciutadans, Xavier Trias, amb el seu tarannà conciliador i dialogant hagi aconseguit pactar amb Alberto Fernández Díaz que l’Ajuntament de Barcelona financés l’acabament de la primera fase de les obres de remodelació de l’Hospital del Mar de Barcelona.

Comparteixo totalment el punt de vista d’en Ricard Bosch i com a President del Consell Rector del Parc de Salut Mar de Barcelona, agraeixo profundament a l’Ajuntament de Barcelona, a l’Alcalde Trias i al Partit Popular que hagin fet aquest esforç que hagués hagut de fer la Generalitat de Catalunya, però que no ha pogut fer efectiu per ara, per manca de recursos.

És un moment de celebració i de satisfacció pel que suposa per als 300.000 barcelonins que tenen l’Hospital del Mar com a hospital de referència, fonamentalment dels districtes de Ciutat Vella i de Sant Martí. També ho és per als professionals que els han d’atendre. La qualitat assistencial és de primera divisió. El problema és de dignitat per als malalts atesos als serveis d’urgències i d’obstetrícia, i de poder treballar en condicions mínimament acceptables per als professionals. Amb aquestes obres, posarem fi a una situació que una ciutat com Barcelona no es pot permetre. Cal agrair a totes les persones que des del mateix dia del mes de desembre de 2010, quan el Govern de la Generalitat va decidir aturar les obres de l’Hopital del Mar, han invertit esforços en reparar aquest despropòsit. Per damunt de tot i de tots, però, vull agrair-li a l’alcalde de Barcelona Xavier Trias.

Sense triomfalisme i sense amagar les enormes dificultats a les que hem hagut i hem de fer front per tirar endavant tot el Parc de Salut Mar, no em vull estar d’explicar la realitat que es va trobar el Consell Rector que presideixo, el mes de febrer de 2011.

El deute de la Generalitat amb el conjunt hospitalari era de 66,7 milions d’euros, les obres esmentades estaven aturades, en l’àmbit docent els estudiants de Medicina i de Ciències de la Salut es formaven en mòduls prefabricats quan tot just començava la construcció del nou Campus Universitari Mar i en l’àmbit de la recerca, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) no tenia encara l’acreditació i vam haver d’entomar situacions com la d’integrar el Centre de Salut Mental Dr. Emili Mira de Santa Coloma o bé trobar-nos amb que érem l’única institució pública que havia de pagar un lloguer per oferir Formació Professional, en el nostre cas, formació en professions sanitàries.

Amb aquest panorama, varen venir les retallades que, en el nostre cas, varen suposar passar d’un pressupost de despeses pel que fa a les prestacions sanitàries (el PSMar té una important oferta docent pròpia) anual de 294 milions d’euros l’any 2010 a un de 262 milions d’euros l’any 2013. Una disminució de 32 milions d’euros, l’11,05% menys del pressupost de 2010.

Les conseqüències han repercutit sobre els treballadors amb restriccions salarials diverses, Expedient de Regulació d’Ocupació inclòs i, en menor mesura els proveïdors amb retards en els pagaments i assumpcions de forts descomptes. Que fóssim de les poques institucions -no només sanitàries, ni només públiques- que després de negociar un ERO arribés a acordar un conveni laboral, no ens va servir per evitar que el Parlament de Catalunya, a l’hora d’adoptar retallades per als funcionaris, en la mesura que formem part del Sector Públic de la Generalitat, no tingués la capacitat d’excepcionar entitats com la nostra que ja havíem fet l’esforç de retallar via conveni. Això no ha ajudat gens i en un exercici més de promoure la confusió del Sector Públic Empresarial amb l’Administració Pública (en el qual hi ha ajudat molt la demagògia practicada per certs partits autodenominats “progressistes” i alguns Media que els hi “fan l’onada”), s’ha posat en qüestió el valor de la negociació col·lectiva.

El mateix està passant en aquests moments pel que fa als esforços fets, mitjançant crèdits ICO, per pagar els proveïdors: la Generalitat, amb algunes de les seves mesures penalitza als qui com és el cas del Parc de Salut Mar, hem fet una bona gestió.

Quedi, doncs, clar que de problemes n’hi ha i molts, que tot és millorable i que no tot s’ha pogut resoldre satisfactòriament o simplement resoldre.

Tan cert com això, però, és que el resultat de les negociacions entre el Parc de Salut Mar amb els dos propietaris de l’entitat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, han estat fructíferes. La Generalitat va acordar retornar 66,7 milions d’euros que devia primer articulant el retorn de 36 milions d’euros i recentment s’ha compromès a elevar al Govern un acord dins d’aquest any 2014, que permeti finançar el deute pendent, que és de 30 milions d’euros.

Igualment, la negociació iniciada pel Parc de Salut Mar fa gairebé dos anys i mig amb el consistori sortit de les eleccions de maig de 2011 ha acabat amb aquest acord que permetrà completar la primera fase de les obres aturades, que respon al compromís que va fer seu l’alcalde Trias i que avui mateix s’ha pogut aprovar en el Ple de l’Ajuntament de Barcelona amb el suport del PP.

El dia 17 de febrer de 2014 vam obtenir l’acreditació de l’Institut de Recerca i el dia 10 de juny d’enguany es va inaugurar el nou Campus Universitari Mar, per bé que ja va ser la seu dels estudis en Ciències de la Salut durant tot el curs 2013-2014.

Si hagués de destacar dos aspectes clau del per què tot això ha estat possible en temps difícils de crisi i retallades, em referiria en primer lloc el compromís dels professionals sanitaris i no sanitaris de la institució, que en els moments més difícils han mantingut una actitud personal i professional admirable, que ens ha incentivat a tots a lluitar per aquest projecte des de la convicció que valia la pena i havíem de tirar endavant fos com fos.

En segon lloc voldria posar en valor la col·laboració Generalitat-Ajuntament de Barcelona, com exemple d’una tradició de col·laboració que ve de lluny entre la Generalitat i no només els Ajuntaments, sinó que també altres entitats sense ànim de lucre com les mutualitats, les ordres religioses o la Creu Roja en el seu moment. Així es va fer possible el Model Sanitari Català i no és casualitat que qui el formalitzés i l’impulsés fos l’actual Alcalde de Barcelona quan era Conseller de Sanitat.

És cert que en el cas de l’Hospital del Mar, concorren factors excepcionals que reforcen el sentit d’aquest tipus de col·laboració. Enguany celebrem el centenari d’aquest hospital que va fer néixer l’Ajuntament de Barcelona. Tots tenim al cap la tasca que va dur a terme durant anys l’IMAS, amb personatges com Josep Marull que, des d’una veritable convicció de progrés, va contribuir decisivament a crear una administració hospitalària municipal admirable i va fer de l’Administració municipal de Barcelona una màquina moderna que, encara avui, presenta uns resultats socials i econòmics difícils de trobar en altres ajuntaments.

L’entrada de la Generalitat i la substitució de l’IMAS pel Consorci Mar Parc de Salut, no va desvincular l’Ajuntament de Barcelona de la nostra institució que hi està representat en un 40% i que manté la titularitat d’un patrimoni que ara, amb aquesta inversió, millorarà.

Però el valor de la col·laboració entre Generalitat i Ajuntaments, que tan clara va tenir el conseller Trias i els alcaldes que van crear el Consorci Hospitalari de Catalunya, tenia un valor que, en l’actualitat, sota un nefast concepte d’allò públic, es vol destruir.

Sense aquesta col·laboració i sense l’autonomia de gestió que de forma demagògica es vol assimilar a privatització, avui, des del Parc de Salut Mar, no tindríem resolts els problemes que hem pogut resoldre. I costarà molt solucionar els que tenim pendents si es vol continuar avançant amb polítiques destinades a eliminar de l’arena sanitària qualsevol actor que, malgrat no tenir, en general, ànim de lucre, se’l vol expulsar a base de denunciar privatitzacions on no hi són. Si aquest discurs ideològic mancat de rigor i de dades empíriques que l’avalin no es reverteix, sí que es pot acabar aconseguint que tots els hospitals de Catalunya estiguin formats per funcionaris de la Generalitat i que els excel·lents gestors que tenim, es transformin en administradors de capítols pressupostaris.

Si avui podem celebrar algunes de les fites esmentades és perquè el Parc de Salut Mar de Barcelona, ha estat governat i gestionat des dels principis de la Governança propugnats per l’OCDE, des de l’autonomia de gestió i des de la capacitat que proporciona la gestió empresarial front a l’administració funcionarial, per desenvolupar entitats on els professionals estiguin compromesos i posin el millor de sí mateixos al servei del públic. Malgrat les dificultats creixents, l’esforç per fer prevaldre el valor del Model Sanitari Català i de la col·laboració amb els Ajuntaments i altres organitzacions de la societat civil, són claus per explicar els resultats obtinguts.

Avui el que correspon, però, és celebrar l’acord del Ple Municipal, que farà possible que l’Hospital del Mar disposi d’unes instal·lacions que estiguin a l’alçada de l’alta qualitat dels seus professionals i del que els usuaris i Barcelona es mereix.

 Gràcies, alcalde Trias!!

NORMES DE PARTICIPACIÓ

Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia, per la qual cosa és possible que no apareguin publicats immediatament. Per participar és necessari que t'identifiquis, a través de nom i d'un correu electrònic que mai serà publicat ni utilitzat per enviar correu spam. Els comentaris hauran de ser sobre els temes tractats al blog. Com és lògic, els que continguin insults o siguin ofensius no tindran espai en aquest blog. Els comentaris que no compleixin aquestes normes bàsiques seran eliminats i es podrà vetar l'accés d'aquells usuaris que siguin reincidents en una actitud inadequada.
L'autor no es fa responsable de les opinions i informació continguda en els comentaris.

2 comentaris sobre “GRÀCIES, ALCALDE TRIAS!!

  1. Maria ha dit:

    Totalment de´’acord .La nostre sanitat esun model que no es pot anar a norris Gracies una vegada més pel seus articles

  2. Ricard Bosch ha dit:

    Massa sovint els polítics ens decepcionen per que prioritzen interessos personals o del partit, per sobre dels interessos de les persones. Per això, quan a la política apareix algú com Xavier Trias te n’adones del sentit de la política i dels polítics. Sou uns afortunats a l’Hospital de Mar, per tenir a l’Ajuntament de Barcelona com a patró, coincidint en el temps, amb un alcalde com Xavier Trias. Ocasions com aquesta son irrepetibles. Gaudiu del moment…

Respon a Maria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *