Segueixo amb les notícies del diari.

Llegeixo a “El País” del dia 11 de febrer passat: “La Generalitat de Cataluña tiene en sus despachos un plan privatizador de la sanidad pública que, de llevarse a cabo, dejará en manos de empresas con afán de lucro al menos 13 grandes instituciones sanitarias públicas”.

Al quadre que acompanya la notícia, apareix el Consorci Parc de Salut Mar de Barcelona que tinc l’honor de presidir.

Bé, com a president d’aquest Consorci, manifesto que cap responsable polític de la Generalitat, ni cap tècnic ens han parlat d’aquesta possibilitat que, d’altra banda, no forma part de l’estratègia que tenim fixada al Consell Rector de l’entitat, format per sis membres en representació de la Generalitat de Catalunya i quatre en representació de l’Ajuntament de Barcelona.

El dia 12 de febrer passat, llegeixo al mateix  diari el següent:  “El duro plan de privatizaciones para la sanidad pública que la Generalitat encargó a la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC) incluye medidas drásticas como la venta, vía ‘subasta’, de porciones fundamentales del sistema sanitario catalán, como son las ambulancias y el centro de operaciones del Servicio de Emergencias Médicas (SEM), una red de una treintena de laboratorios clínicos y el Instituto de Diagnóstico por Imagen (IDI), la gran empresa tecnológica que gestiona estos servicios en los ocho hospitales del Instituto Catalán de la Salud (ICS)…” (veure article complet ).

Bé, ni com a membre del Consell  Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari de la Generalitat de Catalunya, ni com a president del Parc de Salut Mar, en representació de la Generalitat, ningú m’ha informat de cap pla per  privatitzar la sanitat catalana.

Tampoc  em consta cap encàrrec en aquest sentit a PricewaterhouseCoopers (PWC) ni a cap empresa, ni consultor.

Veient la proposta a la que s’accedeix des de l’enllaç que acompanya la notícia, identifico una oferta de treball de PWC que va ser presentada al conseller de Salut i a part del seu equip directiu que van tenir l’amabilitat de convidar-me –juntament amb algun altre president d’empreses públiques i consorcis sanitaris- a la presentació de la mateixa. Es tracta de la típica presentació que les consultores de prestigi preparen, documentant-se, per intentar que el client els hi encarregui el treball. Atenció, NO CONFONDRE oferta de treball, amb encàrrec.

Després d’aquella iniciativa de PWC –legítima, ja que les empreses han de mirar de vendre- mai més ningú m’ha parlat d’aquella proposta que ara és presentada com a “treball realitzat i pagat”. He volgut verificar amb el Departament de Salut de la Generalitat  si el treball es va encarregar i pagar, i em confirmen que mai va passar de ser una oferta de PWC.

Al mateix article, també es pot llegir: “Los laboratorios son la última porción de la sanidad que PWC quiere sacar a subasta. En este caso se trata de dos sociedades: Laboratorio de Referencia de Catalunya y el Consorcio de Laboratorios Intercomarcales Alt Penedès, L’Anoia y el Garraf“.

Bé, potser sí que “PWC vol privatitzar el Laboratori de Referència de Catalunya”. Jo, com a president del Consell d’Administració d’aquest Laboratori –i el mateix puc dir de la resta de membres del Consell- no tenim previst en cap cas dur a terme aquesta privatització.

Personalment, no tinc res contra la sanitat privada. Ni contra el fet que les empreses privades, tot i fent benefici, puguin arribar a gestionar –no sempre- més eficientment algun hospital o centre sanitari, que la pesada maquinària pública (veure l’article d’aquest blog “Tot s’hi val? (I)”). Però no és el model que més m’agrada. Ni el que estan fent a Madrid, ni el que sembla pretenen fer a València, és el que jo faria.

Una vegada més, defenso el model sanitari català, basat en la col·laboració público-privada (en general amb entitats privades sense ànim de lucre) i, sobretot, en l’aplicació de tècniques i mètodes de gestió empresarial al sector sanitari públic i d’utilització pública. I això malgrat l’ofensiva contra aquest model  arribi a l’extrem de definir-lo com a curosament concebut al servei de la corrupció. Remeto de nou al lector al meu article “Tot s’hi val? (I)”, en el que hi trobarà les raons per les quals, a la meva manera d’entendre, hi ha tant interès en defensar el model administratiu i administrativista espanyol, que en la sanitat catalana caracteritza a l’ICS. Raons que poc tenen a veure amb el veritable interès públic.

NORMES DE PARTICIPACIÓ

Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia, per la qual cosa és possible que no apareguin publicats immediatament. Per participar és necessari que t'identifiquis, a través de nom i d'un correu electrònic que mai serà publicat ni utilitzat per enviar correu spam. Els comentaris hauran de ser sobre els temes tractats al blog. Com és lògic, els que continguin insults o siguin ofensius no tindran espai en aquest blog. Els comentaris que no compleixin aquestes normes bàsiques seran eliminats i es podrà vetar l'accés d'aquells usuaris que siguin reincidents en una actitud inadequada.
L'autor no es fa responsable de les opinions i informació continguda en els comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.