La Fundació de Salut Empordà és un magnífic exemple del millor model sanitari català d’utilització pública. Presta serveis de salut a través de l’Hospital de Figueres, del Centre Sociosanitari Bernat Jaume i fins fa poc, ho feia a través del CAP de l’Escala.
Tania Tapia ACN/ARA Girona
Amb motiu de la cessió de la gestió del CAP de l’Escala a l’empresa privada EULEN, diverses veus s’han aixecat a favor de la Fundació com exemple de sanitat pública, per oposició a l’adjudicació a la guanyadora de la licitació pública, l’esmentada EULEN.
La Fundació de Salut Empordà és una Fundació privada sense ànim de lucre, que ofereix fonamentalment serveis a la sanitat pública. Ho fa amb autonomia de govern (l’òrgan de Govern és un patronat), autonomia de gestió i segueix el model de gestió empresarial. Al contrari que els centres de l’ICS, el seu personal no és estatutari (ni funcionari) ni es veu obligada a funcionar amb el (nefast) sistema de comptabilitat pressupostària propi del sector públic. Pot funcionar amb comptabilitat financera, no està sotmesa als estèrils controls de procediments propis dels centres de l’ICS i de les empreses públiques i Consorcis Sanitaris i és auditada, com qualsevol empresa, per empreses acreditades d’auditoria.
En la meva opinió, la Fundació de Salut Empordà, com tantes altres Fundacions privades sanitàries o centres mutuals com la Mútua de Terrassa o d’ordres religioses, com Sant Joan de Déu, són estructures idònies per oferir serveis de salut de qualitat amb eficiència. Estan en millors condicions que l’ICS i que les empreses públiques i Consorcis Sanitaris i, repeteixo, representen el millor del sistema sanitari català. No hi ha dubte que aquest model presenta clars avantatges sobre els models de privatització aplicats a, per exemple, València i Madrid.
Dit això, per què avui el CAP de l’Escala ha passat de ser gestionat per la Fundació de Salut Empordà a ser-ho per l’empresa privada EULEN? Bé, perquè el Catsalut havia de licitar per imperatiu legal i, en aplicació de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, el guanyador del concurs va ser EULEN. Val la pena tenir en compte que aquesta empresa presta serveis sanitaris i socials a diverses Comunitats Autònomes. Valgui l’exemple d’Andalusia per il·lustrar que no només el presta en Comunitats on es pugui suposar una posició ideològica favorable a la gestió privada.
Bé, vull recordar de nou que la Llei de Contractes de les Administracions Públiques va ser la reacció política a un cas de corrupció, l’anomenat cas Roldán, en referència a qui va ser Director General de la Guardia Civil, Luís Roldán. Està pensada com una mesura anticorrupció per garantir els principis de lliure concurrència i transparència en l’adjudicació. És òptima? Està molt lluny de ser-ho. I quan ho he dit molta gent ho ha volgut interpretar tendenciosament. Ara, amb motiu de l’adjudicació del CAP de l’Escala a EULEN per aplicació d’aquesta llei, ho ha dit molta gent i fins i tot alguns partits polítics han portat propostes al Parlament que en els seus redactats inicials, vulneraven aquesta llei o pretenien crear les condicions favorables per vorejar la legalitat i revisar l’adjudicació a favor de la Fundació de Salut Empordà.
Com a President del Parc de Salut Mar de Barcelona, he pogut comprovar que hi ha empreses especialitzades en licitar, en presentar ofertes tècniques i econòmiques molt competitives. Una altra cosa és com presten el servei una vegada han resultat adjudicatàries, ja que no sempre ho fan de forma idònia. No fa gaire, malgrat la insatisfacció de directius i forces professionals del Parc de Salut Mar, en aplicació de la Llei de Contractes de l’Administració Pública, s’ha hagut d’adjudicar la provisió d’un servei a una empresa que ja el venia prestant de forma poc satisfactòria. Però, evidentment, el que no hem fet, ha estat obviar la Llei.