![Internet_Pirate_Flag_1[1]](http://www.josepmariavia.com/wp-content/uploads/2014/01/Internet_Pirate_Flag_11.jpg)
Cada día se dictan sentencias judiciales que además de promover la impunidad más absoluta, dejan a los afectados en situación de indefensión
Ayer en Barcelona, como mínimo se publicó una que da carta blanca a cualquiera que quiera vejar, injuriar, perjudicar y difamar a quién le parezca oportuno, en este caso fundamentalmente a través de las redes sociales. Por este motivo me parece muy adecuado reproducir los siguientes párrafos publicados en el post del día 25 de enero:
“Las redes sociales y determinada ‘prensa’ digital -afortunadamente poca- a pesar de haber sido calificadas de ‘periodismo popular’, se están convirtiendo en demasiados casos, en una inmensa cloaca asquerosa. Desde este agujero negro se insulta impunemente, se descalifica sin necesidad de pruebas y argumentos, se ofende, se amenaza, y se promueve la violencia contra la persona que aquellos que se autoerigen en jueces de lo que haga falta, deciden masacrar. Predominan los pseudónimos y el anonimato cobarde. También hay quien a cara descubierta difama, acusa gratuitamente, o destruye sistemáticamente, a las víctimas previamente seleccionadas. Como pasa con los Media en general, quien lo lee tiene tendencia a dar crédito sin contrastarlo.
Twitter puede ser una herramienta excelente que personalmente no uso. Pero un trending topic de Twitter, puede equivaler a difundir mentiras urbi et orbe desde el anonimato, constituyéndose en una especie de competencia casi desleal con el periodismo profesional, riguroso, contrastado y bien documentado de los medios más prestigiosos. Esta pretendida libertad de expresión, es un buen ejemplo de manipulación de la opinión pública y un sucedáneo vicioso de la virtud que cínicamente dicen promover quienes la propugnan.
Lo que podría ser un fantástico medio de comunicación, degenera en un campo de tiro al blanco, en el que se incita a desatar el odio contra la víctima escogida y se convierte en un instrumento al servicio de la destrucción y la intoxicación. Paradójicamente los medios convencionales que pueden terminar siendo víctimas de estos nuevos medios de comunicación, les hacen de caja de resonancia. A más ‘carnaza’ y ‘más enreda que te enreda’, más difusión.
No hay duda de que las redes sociales juegan un papel positivo en muchas causas justas y tienen un impacto social valioso. Pero si se hace balance, me temo que la partida la va ganando el mal uso que se hace de ellas. Incluso personas educadas y respetuosas con el prójimo, que difícilmente las dejarían caer en los medios clásicos y todavía menos en los lugares que frecuentan; en la red se atreven. Y si lo hacen al amparo del anonimato, se transfiguran pudiendo llegar a sacar lo peor de ellos mismos hasta extremos dignos de estudio psiquiátrico”.
Es una lástima que a la práctica de este ejercicio indigno se le denomine periodismo y se le otorgue amparo bajo el noble concepto del derecho a la libertad de expresión.
¡Usted tiene toda la razón, Sr Via! Hay que aplastar toda esa gentuza impertinente que quiere criticar a un regimen político que solamente tiene la simple intención de desviar los fondos públicos a sus amigos más leales y fieles. Es un verdadero escandolo, y además, anti-Catalan! (probably)
Sr “Michael”. Lamento que no s’identifiqui i, si us plau, no es confongui. No es tracta “d’aplastar” a ningú, ni d’establir regles generals sobre règims polítics ni sobre comportaments corruptes. “De todo hay en la viña del Señor”. Del que es tracta és de deixar d’amparar-se en la llibertat d’expressió per sembrar indiscriminadament l’odi i la destrucció de les persones que simplement discrepen, la qual cosa no té res a veure ni “con amigos fieles” ni amb “desviar fondos públicos”. Els lectors del bloc li agrairem molt que surti de l’anonimat
Quan amb l’argument de la llibertad d’expressió, la justícia permet barra lliure a la difamació i a l’insult, la societat que ho tolera ha perdut els valors ètics més elementals de respecte a les persones.
Aquest país l’hem de girar com un mitjó. Per aquest camí, prendrem mal. Que hem de fer ara? començar a llençar-nos impunement insults i difamacions els uns als altres? A veure qui empastifa més?
Tant costa respectar la veritat tal com és, en lloc de volguer que sigui com a un li agradaria que fos? Una mica més de seny, de respecte als valors que fan possible la convivència, i sobre tot una mica més de respecte a les persones que amb determinades sentències queden del tot indefenses sent absolutament innocents i d’un tarannà del tot íntegre i respectable
Gràcies pel comentari Ricard. Evidentment des de l’odi i el ressentiment, no es pot construïr rés. Una llàstima que la combinació d’un pervertit concepte de llibertat d’expressió amb l’ús fastigós i repulsiu de les xarxes socials, destrueixi els valors més elementals per a la convivència i el respecte.
He leído la sentencia (1ª), las sentencias y he visto el trabajo realizado por Café amb llet. Creo que si hay victimas son los que sufren la falta de transparencia del uso que se realiza de los impuestos que cada uno paga y como los responsables públicos a los que democráticamente se les ha delegado la responsabilidad de gestionarlos, no lo han realizado con transparencia. Posiblemente y hay lugar para ello, sea usted una victima más de esta falta de transparencia. Pero ya no vale que esto haya sido así antes y debe continuar a lo largo del tiempo. Solo espero que de esto salga una regulación mas transparente, que mejore la situación de indefensión de todos, sin la duda de mancha que ahora le toca llevar.
Totalment d’acord amb informar amb transparència. Gràcies pel comentari José Ma.
Al seu llibre “Artur Mas, on són els meus diners”, Cafè amb llet aporta proves. No es tracta en cap cas d’infàmies sense arguments, al contrari. S’han pres la molèstia d’escriure-ho tot ben clar per a qualsevol que vulgui informar-se’n. De fet, encara ara ningú no ha respost la pregunta: on són els diners que “s’han perdut”? Cal que els qui gestioneu els diners públics (que guanyem entre tots amb molt d’esforç) en doneu comptes ben clars. De moment, no és el cas.
Es pot descarregar gratuïtament a http://www.onsonelsmeusdiners.cat/
Bel, en el cas que conec, del Parc de Salut Mar, et convido a visitar la web. A banda, ens audita una empresa externa, la Intervenció General de la Generalitat i la Sindicatura de Comptes. Si cal pot intervenir el Tribunal de Cuentas, a banda de la informació que es dona a tot tipus d’àmbits com el Parlament o el Consell de Direcció del Catsalut, per no citar-ne més.
Més encara, el Departament de Salut ha fet pública la seva Central de Resultats que, no ha merescut la anàlisi per part de gairebé ningú. Molts, no dic que sigui el seu cas, reivindiquen transparència i no s’han mirat aquests resultats.
Els hospitals retrem comptes a tohom que legalment estigui habilitat per reclamar-los.
Segons explica el llibre, la Sindicatura de Comptes va enterrar l’informe que detectava aquests diners “desapareguts” i no el va enviar al Tribunal de Cuentas quan va obrir la investigació. Sembla que els mecanismes de control no són suficients o no funcionen adequadament.
Qui tingui proves incontrovertibles que demostrin que els òrgans de control no funcionen adequadament, té la obligació d’aportar-les per la via administrativa o judicial, segons el cas. En quant a afegir més òrgans de control en base al model públic…Contra el que s’ha dit, estic totalment a favor de la transparència i els mecanismes de control…però dels QUE FUNCIONEN. Afegir funcionaris que controlen als funcionaris que alhora controlen altres funcionaris, més enllà de crear llocs de treball innecessaris per ineficaços, mentre no canviïn els mètodes burocràtics de la funció pública, el sistema continuarà patint els mateixos problemes. Sempre és bo consultar varies fonts abans de treure conclusions definitives. Ajuda a l’objectivitat i a contrarestar les opinions interessades.
Totalment d’acord amb el comentari del Ricard del día 26.NO PODEM PERDRE ELS VALORS ETICS mes elementals de respecte a les persones.Sr Michael la parar aula APLASTAR no és correcta ni aceptable en el meu entorn…..
Moltes gràcies pel teu comentari Maria. Per desgràcia, no sempre s’actua amb la fermesa necessària per tal de posar límit a l’ús extremadament pervers que a voltes es fa de conceptes nobles com és el cas de la “llibertat d’expressió”. En nom de la llibertat, no és pot faltar al respecte a ningú