Internet_Pirate_Flag_1[1]

Cada dia es dicten sentències judicials que a banda de promoure la impunitat més absoluta, deixen els afectats en situació d’indefensió.

Ahir a Barcelona, com a mínim se’n va publicar una que dóna carta blanca a qualsevol que vulgui  vexar, injuriar, perjudicar i difamar a qui li sembli oportú, en aquest cas fonamentalment  a través de les xarxes socials. Per aquest motiu em sembla molt adequat reproduir els següents paràgrafs publicats en el post del dia 25 de gener:

“Les xarxes socials i determinada ‘premsa’ digital -afortunadament poca-, malgrat haver estat qualificades de ‘periodisme popular’, s’estan convertint en massa casos en una immensa claveguera fastigosa. Des d’aquest forat negre s’insulta impunement, es desqualifica sense necessitat de proves ni arguments, s’ofèn, s’amenaça i es promou la violència contra la persona que aquells que s’autoerigeixen en jutges del que convingui, decideixen massacrar. Predominen els pseudònims i l’anonimat covard. També hi ha qui a cara descoberta difama, acusa gratuïtament o destrueix sistemàticament, les víctimes prèviament seleccionades. Com passa amb els Media en general, qui ho llegeix té tendència a donar-hi crèdit sense contrastar-ho.

Twitter pot ser una eina excel·lent que personalment no uso. Però un trending topic de Twitter, pot equivaldre a difondre mentides urbi et orbe des de l’anonimat, constituint-se en una mena de competència quasi deslleial amb el periodisme professional, rigorós, contrastat i ben documentat dels mitjans més prestigiosos. Aquesta pretesa ‘llibertat d’expressió’, és un bon exemple de manipulació de l’opinió pública i un succedani viciós de la virtut que cínicament diuen promoure els que la propugnen.

El que podria ser un fantàstic mitjà de comunicació, degenera en un camp de tir al blanc, en el que s’incita a desfermar l’odi contra la víctima escollida i esdevé un instrument al servei de la destrucció i de l’empastifada. Paradoxalment els mitjans convencionals que poden acabar sent víctimes d’aquests nous mitjans de comunicació, els hi fan de caixa de ressonància. A més ‘sang i fetge’ i a més ‘embolica que fa fort’ més difusió!

No hi ha dubte que les xarxes socials juguen un paper positiu en moltes causes justes i tenen un impacte social valuós. Però si s’ha de fer balanç, em temo que la partida l’està guanyant el mal ús que se’n fa. Fins i tot persones educades i respectuoses amb el proïsme, que difícilment les deixarien ‘ anar de cavall’ estant en mitjans clàssics i encara menys en els llocs que freqüenten; a la xarxa s’hi atreveixen. I si ho fan a l’empara de l’anonimat, es transfiguren podent arribar a treure el pitjor d’ells mateixos fins a extrems dignes d’estudi psiquiàtric!”.

És una llàstima que a la pràctica d’aquest exercici indigne se li digui periodisme i se li atorgui empara sota el noble concepte del dret a la llibertat d’expressió.

NORMES DE PARTICIPACIÓ

Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia, per la qual cosa és possible que no apareguin publicats immediatament. Per participar és necessari que t'identifiquis, a través de nom i d'un correu electrònic que mai serà publicat ni utilitzat per enviar correu spam. Els comentaris hauran de ser sobre els temes tractats al blog. Com és lògic, els que continguin insults o siguin ofensius no tindran espai en aquest blog. Els comentaris que no compleixin aquestes normes bàsiques seran eliminats i es podrà vetar l'accés d'aquells usuaris que siguin reincidents en una actitud inadequada.
L'autor no es fa responsable de les opinions i informació continguda en els comentaris.

12 comentaris sobre “PER DESGRÀCIA AVUI HI HA RAONS SOBRADES PER TORNAR AL POST “TOLERÀNCIA ZERO A L’(AB)ÚS DESTRUCTIU DE LES XARXES SOCIALS”

  1. Michael ha dit:

    ¡Usted tiene toda la razón, Sr Via! Hay que aplastar toda esa gentuza impertinente que quiere criticar a un regimen político que solamente tiene la simple intención de desviar los fondos públicos a sus amigos más leales y fieles. Es un verdadero escandolo, y además, anti-Catalan! (probably)

    1. josepmariavia ha dit:

      Sr “Michael”. Lamento que no s’identifiqui i, si us plau, no es confongui. No es tracta “d’aplastar” a ningú, ni d’establir regles generals sobre règims polítics ni sobre comportaments corruptes. “De todo hay en la viña del Señor”. Del que es tracta és de deixar d’amparar-se en la llibertat d’expressió per sembrar indiscriminadament l’odi i la destrucció de les persones que simplement discrepen, la qual cosa no té res a veure ni “con amigos fieles” ni amb “desviar fondos públicos”. Els lectors del bloc li agrairem molt que surti de l’anonimat

  2. Ricard ha dit:

    Quan amb l’argument de la llibertad d’expressió, la justícia permet barra lliure a la difamació i a l’insult, la societat que ho tolera ha perdut els valors ètics més elementals de respecte a les persones.

    Aquest país l’hem de girar com un mitjó. Per aquest camí, prendrem mal. Que hem de fer ara? començar a llençar-nos impunement insults i difamacions els uns als altres? A veure qui empastifa més?

    Tant costa respectar la veritat tal com és, en lloc de volguer que sigui com a un li agradaria que fos? Una mica més de seny, de respecte als valors que fan possible la convivència, i sobre tot una mica més de respecte a les persones que amb determinades sentències queden del tot indefenses sent absolutament innocents i d’un tarannà del tot íntegre i respectable

    1. josepmariavia ha dit:

      Gràcies pel comentari Ricard. Evidentment des de l’odi i el ressentiment, no es pot construïr rés. Una llàstima que la combinació d’un pervertit concepte de llibertat d’expressió amb l’ús fastigós i repulsiu de les xarxes socials, destrueixi els valors més elementals per a la convivència i el respecte.

  3. José María ha dit:

    He leído la sentencia (1ª), las sentencias y he visto el trabajo realizado por Café amb llet. Creo que si hay victimas son los que sufren la falta de transparencia del uso que se realiza de los impuestos que cada uno paga y como los responsables públicos a los que democráticamente se les ha delegado la responsabilidad de gestionarlos, no lo han realizado con transparencia. Posiblemente y hay lugar para ello, sea usted una victima más de esta falta de transparencia. Pero ya no vale que esto haya sido así antes y debe continuar a lo largo del tiempo. Solo espero que de esto salga una regulación mas transparente, que mejore la situación de indefensión de todos, sin la duda de mancha que ahora le toca llevar.

    1. josepmariavia ha dit:

      Totalment d’acord amb informar amb transparència. Gràcies pel comentari José Ma.

  4. Bel ha dit:

    Al seu llibre “Artur Mas, on són els meus diners”, Cafè amb llet aporta proves. No es tracta en cap cas d’infàmies sense arguments, al contrari. S’han pres la molèstia d’escriure-ho tot ben clar per a qualsevol que vulgui informar-se’n. De fet, encara ara ningú no ha respost la pregunta: on són els diners que “s’han perdut”? Cal que els qui gestioneu els diners públics (que guanyem entre tots amb molt d’esforç) en doneu comptes ben clars. De moment, no és el cas.

    Es pot descarregar gratuïtament a http://www.onsonelsmeusdiners.cat/

    1. josepmariavia ha dit:

      Bel, en el cas que conec, del Parc de Salut Mar, et convido a visitar la web. A banda, ens audita una empresa externa, la Intervenció General de la Generalitat i la Sindicatura de Comptes. Si cal pot intervenir el Tribunal de Cuentas, a banda de la informació que es dona a tot tipus d’àmbits com el Parlament o el Consell de Direcció del Catsalut, per no citar-ne més.
      Més encara, el Departament de Salut ha fet pública la seva Central de Resultats que, no ha merescut la anàlisi per part de gairebé ningú. Molts, no dic que sigui el seu cas, reivindiquen transparència i no s’han mirat aquests resultats.
      Els hospitals retrem comptes a tohom que legalment estigui habilitat per reclamar-los.

  5. Bel ha dit:

    Segons explica el llibre, la Sindicatura de Comptes va enterrar l’informe que detectava aquests diners “desapareguts” i no el va enviar al Tribunal de Cuentas quan va obrir la investigació. Sembla que els mecanismes de control no són suficients o no funcionen adequadament.

    1. josepmariavia ha dit:

      Qui tingui proves incontrovertibles que demostrin que els òrgans de control no funcionen adequadament, té la obligació d’aportar-les per la via administrativa o judicial, segons el cas. En quant a afegir més òrgans de control en base al model públic…Contra el que s’ha dit, estic totalment a favor de la transparència i els mecanismes de control…però dels QUE FUNCIONEN. Afegir funcionaris que controlen als funcionaris que alhora controlen altres funcionaris, més enllà de crear llocs de treball innecessaris per ineficaços, mentre no canviïn els mètodes burocràtics de la funció pública, el sistema continuarà patint els mateixos problemes. Sempre és bo consultar varies fonts abans de treure conclusions definitives. Ajuda a l’objectivitat i a contrarestar les opinions interessades.

  6. Totalment d’acord amb el comentari del Ricard del día 26.NO PODEM PERDRE ELS VALORS ETICS mes elementals de respecte a les persones.Sr Michael la parar aula APLASTAR no és correcta ni aceptable en el meu entorn…..

    1. josepmariavia ha dit:

      Moltes gràcies pel teu comentari Maria. Per desgràcia, no sempre s’actua amb la fermesa necessària per tal de posar límit a l’ús extremadament pervers que a voltes es fa de conceptes nobles com és el cas de la “llibertat d’expressió”. En nom de la llibertat, no és pot faltar al respecte a ningú

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *