Internet_Pirate_Flag_1[1]

El pessimisme i la negativitat dominen l’ambient. Ja se sap que aquestes afirmacions de tipus general admeten moltes excepcions. Però el que escoltem a la ràdio, veiem a la TV, llegim als diaris, escoltem en tertúlies, en reunions familiars i amb amics, té un to predominantment gris fosc. La justícia, l’agraïment, la senzillesa, la valentia, la bona fe, la generositat, la tolerància… no predominen.

Cal promoure-les i sovint les condicions no són afavoridores ni ho faciliten. Per aquest motiu posar límits a aquestes virtuts, pot semblar que facilita  l’acumulació d’energia negativa. Però alerta, pot ser també una virtut en sí mateix. La tolerància, per exemple, té límits. Ha de tenir-los per tal d’evitar accions mancades d’ètica, que poden acabar sent molt destructives, contribuint a aquesta imatge d’un món en el que és difícil viure. Una tolerància malentesa, com una solidaritat malentesa o un determinat concepte del sentit de la justícia, poden contribuir a promoure el “tot s’hi val” i fins i tot la barbàrie. Aquest món en el que molta gent troba que és difícil viure-hi, és el resultat -en part- de la distorsió i la manipulació de virtuts i conductes aparentment virtuoses. En aquest cas el que correspon és tolerància zero.

Les xarxes socials i determinada “premsa” digital -afortunadament poca-, malgrat haver estat qualificades de “periodisme popular”, s’estan convertint en massa casos en una immensa claveguera fastigosa.  Des d’aquest forat negre s’insulta impunement, es desqualifica sense necessitat de proves ni arguments, s’ofèn, s’amenaça i es promou la violència contra la persona que aquells que s’autoerigeixen en jutges del que convingui, decideixen massacrar. Predominen els pseudònims i l’anonimat covard. També hi ha qui a cara descoberta difama, acusa gratuïtament o destrueix sistemàticament, les víctimes prèviament seleccionades. Com passa amb els Media en general, qui ho llegeix té tendència a donar-hi crèdit sense contrastar-ho.

Twitter pot ser una eina excel·lent que personalment no uso. Però un trending topic de Twitter, pot equivaldre a difondre mentides urbi et orbe des de l’anonimat, constituint-se en una mena de competència “quasi deslleial” amb el periodisme professional, rigorós, contrastat i ben documentat dels mitjans més prestigiosos. Aquesta pretesa “llibertat d’expressió”, és un bon exemple de manipulació de l’opinió pública i un succedani viciós de la virtut que cínicament diuen promoure els que la propugnen.

El que podria ser un fantàstic mitjà de comunicació, degenera en un camp de tir al blanc, en el que s’incita a desfermar l’odi contra la víctima escollida i esdevé un instrument al servei de la destrucció i de l’empastifada. Paradoxalment els mitjans convencionals que poden acabar sent víctimes d’aquests nous mitjans de comunicació, els hi fan de caixa de ressonància. A més “sang i fetge” i a més “embolica que fa fort” més difusió!

No hi ha dubte que les xarxes socials juguen un paper positiu en moltes causes justes i tenen un impacte social valuós. Però si s’ha de fer balanç, em temo que la partida l’està guanyant el mal ús que se’n fa. Fins i tot persones educades i respectuoses amb el proïsme, que difícilment les “deixarien anar de cavall” estant en mitjans clàssics i encara menys en els llocs que freqüenten; a la xarxa s’hi atreveixen. I si ho fan a l’empara de l’anonimat, es transfiguren podent arribar a treure el pitjor d’ells mateixos fins a extrems dignes d’estudi psiquiàtric!

Sempre he tingut la sensació (reconec que pot tenir una part de tòpic), que tant Espanya com Catalunya es caracteritzen per l’enveja -que porta a voler igualar tot i tothom a la baixa- i el ressentiment, quan no directament l’odi entre persones. No hi ha dubte que la crisi ha contribuït a augmentar aquesta realitat i/o percepció de la mateixa. Però si hem de fer cas del que circula per la xarxa i del ressò que obté en els Media, podríem pensar que s’està incubant el germen d’una nova Guerra Givil.

Quan ens queixem sistemàticament de “lo malament que està el món”, estem contribuint en part -o en tot- a empitjorar-lo. Igual que es diu que la primera premissa per sortir de la crisi -o perquè pugi la borsa- és beneficiar-se de l’efecte psicològic de ser positiu, la suma d’actituds individuals exemplars, per difícil que pugui ser adoptar-les i mantenir-les a peu i a cavall i passi el que passi, és la condició necessària per fer un món millor.

Una de les característiques d’una conducta exemplar, és la tolerància zero front les barbaritats que circulen per la xarxa, destinades a destruir cruel i injustament persones respectables. Persones que experimenten la crua sensació d’indefensió i que reben extra dosi de maltractament si cometen l’error de caure en la provocació. El punt d’equilibri entre ignorar la femta diària que circula per la xarxa per no fer créixer els brètols que la dipositen i denunciar-los amb la contundència que cal, no és fàcil de trobar. El criteri, però, ha de ser, en tots els casos, tolerància zero.

NORMES DE PARTICIPACIÓ

Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia, per la qual cosa és possible que no apareguin publicats immediatament. Per participar és necessari que t'identifiquis, a través de nom i d'un correu electrònic que mai serà publicat ni utilitzat per enviar correu spam. Els comentaris hauran de ser sobre els temes tractats al blog. Com és lògic, els que continguin insults o siguin ofensius no tindran espai en aquest blog. Els comentaris que no compleixin aquestes normes bàsiques seran eliminats i es podrà vetar l'accés d'aquells usuaris que siguin reincidents en una actitud inadequada.
L'autor no es fa responsable de les opinions i informació continguda en els comentaris.

2 comentaris sobre “TOLERÀNCIA ZERO A L’(AB)ÚS DESTRUCTIU DE LES XARXES SOCIALS

  1. Anna Sant ha dit:

    Totalment d’acord. Sería interesante que entre todos pudiéramos añadir a nuestro discurso sobre los grandes beneficios de las redes sociales, un poco de pedagogía y refuerzo sobre el uso ético de las redes.
    Y es que no todo vale. Sería bueno por ejemplo, que el anonimato en las redes ya fuese un elemento objetivo de descalificación, o que las afirmaciones rotundas sin argumentaciones o contraste de información fuesen puestas automáticamente en tela de juicio.
    Por suerte, la última actualización de los motores de búsqueda de Google (no estoy defendiéndolo, simplemente citándolo) premia claramente el contenido de interés, un contenido argumentado, más extenso y más referenciado. Eso nos ha de poder ayudar a que la cultura vaya cambiando.
    Es cierto, el equilibrio entre ignorar o denunciar es difícil, y a veces muy injusto. Podemos ir regulando o fomentando protocolos éticos de uso. Sería necesario que se aumentara en las aulas el componente ético en el uso de las redes además del técnico. Esto no sucede a menudo.
    Me imagino que este mundo de las redes sociales, que por mucho que ya lo veamos como maduro (e incluso algunos hablan de decadencia!), no ha hecho más que empezar. Y en los inicios, las malas praxis se disparan. Mucha paciencia y mucho trabajo de hormiguita…

  2. josepmariavia ha dit:

    Gràcies pel teu comentari Anna. Estic totalment d’acord. Em sembla bona idea la de desestimar aportacions anònimes de manera que tothom es responsabilitzi del que diu i, si és el cas, faci front a les conseqüències. Malauradament, la decadència a la que et refereixes està massa extesa a les xarxes socials.

    Penso que és important adoptar una actitud prudent davant qualsevol afirmació que suposi insult, difamció, desqualificació i no jutjar si no es pot contrastar.

    Finalment, crec que fer l’esforç -difícil segons com- de mantenir una actitud positiva és fonamental. Les millores són el resultat de l’acció col.lecztiva, entesa com una suma d’actituds individuals amb vocació de ser exemplars. Intentar-ho al menys!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *