TOLERÀNCIA ZERO A L’(AB)ÚS DESTRUCTIU DE LES XARXES SOCIALS

El pessimisme i la negativitat dominen l’ambient. Ja se sap que aquestes afirmacions de tipus general admeten moltes excepcions. Però el que escoltem a la ràdio, veiem a la TV, llegim als diaris, escoltem en tertúlies, en reunions familiars i amb amics, té un to predominantment gris fosc. La justícia, l’agraïment, la senzillesa, la valentia, la bona fe, la generositat, la tolerància… no predominen.

Cal promoure-les i sovint les condicions no són afavoridores ni ho faciliten. Per aquest motiu posar límits a aquestes virtuts, pot semblar que facilita  l’acumulació d’energia negativa. Però alerta, pot ser també una virtut en sí mateix. La tolerància, per exemple, té límits. Ha de tenir-los per tal d’evitar accions mancades d’ètica, que poden acabar sent molt destructives, contribuint a aquesta imatge d’un món en el que és difícil viure. Una tolerància malentesa, com una solidaritat malentesa o un determinat concepte del sentit de la justícia, poden contribuir a promoure el “tot s’hi val” i fins i tot la barbàrie. Aquest món en el que molta gent troba que és difícil viure-hi, és el resultat -en part- de la distorsió i la manipulació de virtuts i conductes aparentment virtuoses. En aquest cas el que correspon és tolerància zero.

Les xarxes socials i determinada “premsa” digital -afortunadament poca-, malgrat haver estat qualificades de “periodisme popular”, s’estan convertint en massa casos en una immensa claveguera fastigosa.  Des d’aquest forat negre s’insulta impunement, es desqualifica sense necessitat de proves ni arguments, s’ofèn, s’amenaça i es promou la violència contra la persona que aquells que s’autoerigeixen en jutges del que convingui, decideixen massacrar. Predominen els pseudònims i l’anonimat covard. També hi ha qui a cara descoberta difama, acusa gratuïtament o destrueix sistemàticament, les víctimes prèviament seleccionades. Com passa amb els Media en general, qui ho llegeix té tendència a donar-hi crèdit sense contrastar-ho.

Twitter pot ser una eina excel·lent que personalment no uso. Però un trending topic de Twitter, pot equivaldre a difondre mentides urbi et orbe des de l’anonimat, constituint-se en una mena de competència “quasi deslleial” amb el periodisme professional, rigorós, contrastat i ben documentat dels mitjans més prestigiosos. Aquesta pretesa “llibertat d’expressió”, és un bon exemple de manipulació de l’opinió pública i un succedani viciós de la virtut que cínicament diuen promoure els que la propugnen.

El que podria ser un fantàstic mitjà de comunicació, degenera en un camp de tir al blanc, en el que s’incita a desfermar l’odi contra la víctima escollida i esdevé un instrument al servei de la destrucció i de l’empastifada. Paradoxalment els mitjans convencionals que poden acabar sent víctimes d’aquests nous mitjans de comunicació, els hi fan de caixa de ressonància. A més “sang i fetge” i a més “embolica que fa fort” més difusió!

No hi ha dubte que les xarxes socials juguen un paper positiu en moltes causes justes i tenen un impacte social valuós. Però si s’ha de fer balanç, em temo que la partida l’està guanyant el mal ús que se’n fa. Fins i tot persones educades i respectuoses amb el proïsme, que difícilment les “deixarien anar de cavall” estant en mitjans clàssics i encara menys en els llocs que freqüenten; a la xarxa s’hi atreveixen. I si ho fan a l’empara de l’anonimat, es transfiguren podent arribar a treure el pitjor d’ells mateixos fins a extrems dignes d’estudi psiquiàtric!

Sempre he tingut la sensació (reconec que pot tenir una part de tòpic), que tant Espanya com Catalunya es caracteritzen per l’enveja -que porta a voler igualar tot i tothom a la baixa- i el ressentiment, quan no directament l’odi entre persones. No hi ha dubte que la crisi ha contribuït a augmentar aquesta realitat i/o percepció de la mateixa. Però si hem de fer cas del que circula per la xarxa i del ressò que obté en els Media, podríem pensar que s’està incubant el germen d’una nova Guerra Givil.

Quan ens queixem sistemàticament de “lo malament que està el món”, estem contribuint en part -o en tot- a empitjorar-lo. Igual que es diu que la primera premissa per sortir de la crisi -o perquè pugi la borsa- és beneficiar-se de l’efecte psicològic de ser positiu, la suma d’actituds individuals exemplars, per difícil que pugui ser adoptar-les i mantenir-les a peu i a cavall i passi el que passi, és la condició necessària per fer un món millor.

Una de les característiques d’una conducta exemplar, és la tolerància zero front les barbaritats que circulen per la xarxa, destinades a destruir cruel i injustament persones respectables. Persones que experimenten la crua sensació d’indefensió i que reben extra dosi de maltractament si cometen l’error de caure en la provocació. El punt d’equilibri entre ignorar la femta diària que circula per la xarxa per no fer créixer els brètols que la dipositen i denunciar-los amb la contundència que cal, no és fàcil de trobar. El criteri, però, ha de ser, en tots els casos, tolerància zero.