CONSCIÈNCIA AUTOCRÍTICA D’ESPÈCIE (HUMANA)

L’espècie humana, en general, és una espècie d’imbècils. Perquè sabent les conseqüències del que fem, ho seguim fent igual de malament. Això és ser imbècil.

(Títol del post i frase d’Eudald Carbonell)

Fa uns dies, em va semblar escoltar que l’Ajuntament de Barcelona havia decidit que, al barri del Raval, la il·luminació de Nadal seria “inclusiva”.

Vaig recordar que, no sé si l’any passat o abans, al carrer Aragó, la il·luminació nadalenca consistia en unes bombetes, diguem normals, de llum groga, penjades en el propi cable elèctric, no sé si reforçat per alguna estructura metàl·lica. Vaig pensar: “Les bombetes, sense més, són ‘inclusives’? Què vol dir una il·luminació ‘inclusiva’?”. De veritat que hem de perdre el temps amb aquestes foteses?

L’endemà, van anunciar una manifestació del “Sindicat de Llogateres” contra l’encariment dels preus dels lloguers dels habitatges. Aquest sí que és un problema rellevant, la complexitat ―enorme― del qual fa difícil que el puguin tractar els màxims responsables de resoldre’l, els polítics, donat l’ambient extremadament crispat en el que estan instal·lats i la visió parcial, partidista, ideologitzada, demagògica, populista…, de molts d’ells. Ada Colau, per exemple, va utilitzar els afectats pel problema de les hipoteques (PAH) com a trampolí per donar-se a conèixer i acabar accedint a l’alcaldia de Barcelona.  Després de vuit anys exercint el càrrec, la situació en acabar era pitjor que abans d’arribar, com va reconèixer recentment qui va ser el seu gerent d’Urbanisme, Javier Buron.

La il·luminació nadalenca inclusiva i el sindicat de “llogateres”… Quina raó tenia la lingüista Carme Junyent quan ens deia que “el gran problema de la llengua inclusiva és que, en realitat, discrimina”.

______________________________________________________

A València, Mazón, a base de remodelar lentament el Govern amb militars i anar allargant la cosa, continua assegut al despatx presidencial. Entretant, a Madrid, el PP, amb l’ajut inestimable de Víctor de Aldama, continua l’assetjament a Sánchez i al Govern. El mòbil no és salvar Mazón, sinó aconseguir un “quítate tú, que me pongo yo”. Des de la perspectiva “sistèmica” (del “sistema”) molts, especialment a Catalunya, veuen el PSOE amb el suport de qui sigui, un mal menor. Ara bé…

Tot plegat cansa molt i el nombre de ciutadans que veuen “als uns, als altres i a tots plegats” com a part del sistema i no discriminen, va creixent.

Als EEUU, els demòcrates van confondre la millora dels paràmetres macroeconòmics amb la millora de les economies familiars i individuals. No es van preguntar de quines famílies i de quins individus. I la victòria de Trump va ser aclaparadora.

A España, els indicadors macroeconòmics i les previsions nacionals i dels organismes internacionals sobre l’economia són bons. Molts dels que es manifesten avui a Barcelona contra els preus dels lloguers, són representatius d’un col·lectiu creixent ―ja majoritari?― de joves ―i no tan joves― que es veuen obligats a acceptar treballs amb salaris tan inacceptables que amb prou feines tenen accés a habitatges dignes. Situació comparable a l’esmentada dels EEUU…

______________________________________________________

Recomano la lectura del post de l’amic Xavier Roig, “L’elecció de Trump, i d’altres, és un efecte inicial (I)”. Entre altres coses, diu:

“Hi ha moments en la història en què ens sembla que un governant alterarà radicalment l’avenir de les coses. Però les transformacions es comencen a gestar primer en la societat i, arribat el moment, es manifesten en la política. Per això, els comentaris que es fan arran de l’elecció del senyor Trump em semblen simplistes. S’ha estès l’opinió, estimulada pels mitjans de comunicació ―també els internacionals―, que la persona fa la cosa. Ni de bon tros.

Els mitjans ens amenacen amb els grans desastres que ens portarà l’arribada d’aquest tararot a la Casa Blanca. Estan equivocats. I ho estan pel simple fet que ell no marcarà cap canvi de tendència. Ell és, simplement, la conseqüència, l’efecte esvalotat d’un moviment occidental que comença a treure el nas per dir-nos que les coses no són eternes. I que el món ―trasbalsat, violent, a voltes bo, a voltes no tant― al qual ens havíem acostumat els darrers set decennis canviarà. Perquè sí. Perquè toca. Perquè res és etern. Qui pensi que anem cap a l’hecatombe perquè els que ara figuren com a caps visibles d’aquesta, diguem-ne, convulsió no agraden a uns quants ―però resulta que sí convencen a la majoria― l’erra”.

El periodista Xavier Mas de Xaxàs, gran coneixedor dels Estats Units, a l’article “Raons per a un triomf de Trump, el feixista normal”, publicat a La Vanguardia el 26 d’octubre passat, retrata, a la meva manera de veure, igual de bé que en Xavier Roig, la realitat amb tota la seva cruesa. Però sense negar-la. N’hi ha prou amb el primer paràgraf per veure que es circumscriu al que hi ha i al que ―segons ell i ho comparteixo― pot venir, per no dir que ja ha arribat:

“L’elecció de Donald Trump assentarà l’era dels extremismes. La deriva moral i jurídica, com també la manipulació grotesca de la realitat, donen forma a un nou ordre polític, individualista i autoritari, que reemplaça la vella democràcia liberal, incapaç d’oferir les oportunitats que promet a una ciutadania que arrossega anys de frustració. Des del crack financer del 2008, les economies avançades s’allunyen de la democràcia perquè no saben com distribuir la riquesa de manera més equitativa. Els que es queden enrere desconfien de les elits que han reduït les seves expectatives de vida i busquen nous lideratges, encara que siguin feixistes”.

Em sembla detectar força indicadors de final d’etapa, de canvi d’època. La por al desconegut i el conservadorisme dels quatre que maneguen el quadre de comandament lluiten per tal que el sistema politico-mediàtic faci creure a la gent del carrer que la reforma del “sistema” és possible i amb un bon “tunejat” aquest pot persistir. És encara possible? No s’ha passat fa temps l’arròs de la reforma? Trump i altres líders polítics mundials ultradretans, no estan destinats a accelerar l’enterrament d’un model inservible per donar pas a una altra època?

Després de la civilització grega, va venir la romana (entre altres civilitzacions) i el final de cadascuna d’elles va anar precedit dels respectius períodes de decadència que molts negaven, la majoria temien i alguns comprenien que el futur passava per deslliurar-se definitivament de l’inservible…

______________________________________________________

Últimament, s’analitza amb més freqüència la probabilitat de què hi hagi una Tercera Guerra Mundial. Fa pocs dies, una persona, diria del CIDOB, en parlava a RAC1, el cap de setmana passat Eudald Carbonell en tornava a tractar l’assumpte a Catalunya Ràdio i avui, Alfons Duran Pich en parla aquí.

Els negacionistes de la crisi ―o de l’extrema gravetat de la mateixa― del sistema, atorguen escasses possibilitats a una Tercera Guerra Mundial. L’esforç que han de fer per poder creure’s que el sistema es pot salvar a través de reformes successives, fa impossible contemplar cap conflicte global, ni com a hipòtesi. Deixo de banda els que encara no han pres consciència de què “hi ha un problema”.

Ningú sap si hi haurà o no una Tercera Guerra Mundial, per la senzilla raó que el futur no es pot endevinar. Però posats a especular a partir de l’anàlisi que cadascú pot fer de la realitat, a la meva manera de veure, tot sembla confluir cap a una tempesta perfecta.

Ara sembla que és l’arribada de Trump que obre el meló d’aquesta hipotètica guerra global. Però, com diu Alfons Duran, ha estat Biden qui ha proveït Ucraïna de míssils de llarg abast i ha aprovat que puguin atacar qualsevol indret de Rússia. Inclòs Moscou i Sant Petersburg. I sentencia Alfons Duran:

“El ciutadà Biden i el seu govern poden passar a la història (suposant que algú la pugui explicar) com el grup de polítics més boig des que hi ha un sistema regulat per fer de la vida en societat un entorn convivencial”.

La gent que ha votat Trump, en general opinen que Ucraïna està molt lluny i que allà no se’ls hi ha perdut res, i els preocupa més la inflació, tenir feina o que s’aprovi un salari mínim. No sé quants han votat Trump convençuts que els hi millorarà la vida i quants ho han fet per allò “de perdidos al río” i fem-ho petar tot, perquè no hi ha pegat que valgui. Cal fer miques l’ordre establert i construir-ne un de nou. En qualsevol cas, és probable que la majoria no tinguin la més mínima confiança en els demòcrates i els candidats i partits “de tota la vida”, per arreglar res. Aparentment, l’únic suport decidit que mantindrà Trump als que es dediquen a la guerra, serà a Israel.

Pot ser que deixi Ucraïna en mans de ―els europeus? Nooo! de― Putin i tot sembla indicar que exigirà a la “vella Europa” que, cas de voler la protecció de l’OTAN, pagui la part alíquota de la factura i si no… que s’atengui a les conseqüències. Què farà Europa? No ho sé. Deixarà caure l’Estat del Benestar ―que va començar a no ser sostenible amb la crisi del petroli de 1973― per poder-se pagar la defensa? No ho sé. Un Putin reforçat, en una Europa sense subvenció americana, tindrà la temptació de posar el peu a Finlàndia, a Letònia, a Noruega o, posem per cas, a Suècia o a Polònia? No ho sé. Alguna d’aquestes coses o totes passaran? No ho sé. Però és probable que alguna sí. I un tal escenari desembocarà en una Tercera Guerra Mundial? No ho sé, però no és impossible.

______________________________________________________                                        

El mes passat, el govern suec ha enviat a tots els residents del país, un document de 39 pàgines que, sota l’encapçalament “Important information to all residents of Sweden”, i el títol “In case of crisis or war”, diu en la introducció:

“Vivim temps incerts. Actualment hi ha conflictes armats al nostre racó del món. El terrorisme, els ciberatacs i les campanyes de desinformació s’estan utilitzant per soscavar-nos i influir-nos.

Per resistir aquestes amenaces, hem d’estar units. Si Suècia és atacada, tothom ha de fer la seva part per defensar la independència de Suècia i la nostra democràcia.

Construïm la resiliència cada dia, juntament amb els nostres éssers estimats, companys, amics i veïns. En aquest fulletó s’aprèn a preparar-se i actuar en cas de crisi o guerra.

Formeu part del dispositiu general per fer front a  les emergències de Suècia”.

En les 38 pàgines següents, el nivell de detall inclou el significat de les diferents alarmes acústiques o què fer en cas de raids aeris o atacs amb armes nuclears, guerra química o biològica.

La reacció dels Media, o és inexistent o, si hi és, en part s’assembla a la que van tenir la primera vegada que es va sentir parlar d’un virus, uns ratpenats i un mercat xinés (una història llunyana i remota que havia de ser aliena a nosaltres (¡)) o directament la de deixar entendre que “aquests suecs, són uns exagerats”. I és que sense el marc mental que el sistema ens ha incrustat a tots en els solcs del cervell, viure determinades realitats fa por i es nega l’evidència: estem al final d’una època i no sembla que s’hagi d’excloure que pugui ser molt traumàtic.

______________________________________________________

Eudald Carbonell és doctor en Geologia del Quaternari i en Geografia i Història. És un científic i investigador brillant pel coneixement generat sobre l’evolució de l’espècie humana, que, incorporant el coneixement i la reflexió filosòfica, ha tret molt partit a l’anàlisi de l’evolució cultural i ha prospectat el futur relacionant-lo amb la capacitat autocrítica que tinguem com a espècie. Per a molts, un “il·luminat”. Per a mi, un savi al que “li compro” ―entre moltes altres coses― la seva visió de com serà la Tercera Guerra Mundial.

Serà una guerra híbrida, en la que s’usarà l’energia nuclear com a arma, juntament amb la intel·ligència artificial posada al servei de la guerra i la destrucció, física, psíquica i anímica, de la producció massiva de fake news perversa i incontrolable, a banda d’elements logístics, comercials, diplomàtics…

Carbonell, quan afirma que “el capitalisme està esgotat” i que “com qualsevol sistema que genera més problemes dels que soluciona, s’autodestruirà”, anuncia la fi del “sistema” i, atenció, el “col·lapse de l’espècie”. Però no la desaparició de la mateixa. La transformació per la via de la deshumanització que, lluny de l’actual connotació negativa, és un requisit pel sorgiment d’una espècie molt millorada. L’ús de la biotecnologia, de la intel·ligència artificial, la nanotecnología, la cibernètica…, permetran mitigar limitacions provocades ara per la malaltia, l’envelliment o la capacitat intel·lectual. Des dels implants cerebrals, fins l’edició genètica per prevenir malalties, passant per les pròtesis robòtiques avançades, tot un ventall de noves solucions, transformaran l’actual espècie humana en una nova espècie, no humana, millorada. La conversió de la intel·ligència humana en una intel·ligència artificial hipermillorada tot just comença, i la transferència de la consciència a un suport digital ja ha depassat l’àmbit de la ciència ficció.

Sí, sí… Coses de bojos… Imagineu què hauria “pensat” un home de Neandertal o els primer exemplars de l’Homo Sapiens, si els seus cervells s’haguessin pogut aproximar a imaginar l’arribada de l’home a la lluna o el ChatGPT, parlant d’espiritualitat artificial?

______________________________________________________________

Us convido a que demà, quan us aixequeu i us connecteu a la “realitat/actualitat”, compteu el nombre de notícies que no siguin el reflex de la decadència sociopolítica i la degradació de l’home i el medi. Tot seguit, suggereixo que penseu en els valors centrals del “sistema” en l’estat actual de descomposició. En com pot ser que haguem arribat a, mentre esmorzem, escoltar resignats o indiferents que la il·luminació de Nadal ha de ser “inclusiva” o que Mazón va arribar tard a una reunió crucial per un embús de trànsit que els responsables de la circulació han desmentit. Qui ens vol distreure de què i per què?

Trump ha guanyat i pot causar problemes al sistema i a l’establishment que apuntala com pot una democràcia liberal que fa aigües per totes les bandes. Però qui intenta evitar l’anàlisi multidimensional del perquè de la seva victòria i amb quina finalitat ho fa? Penso que, fonamentalment, els que, per una raó o altra, no tenen ―o no es poden permetre tenir― alternativa a negar l’evidència.

“Estem vivint el final de cicle de les democràcies liberals que van dominar el  món”.

Patrick Boucheron (“La contra”. La Vanguardia, 3 de desembre de 2024) i tants altres que pensem el mateix, però no tenim altaveus mediàtics.