“La cel·la és un lloc ideal per aprendre a conèixer-se un mateix, per escrutar d’una manera realista i regular el funcionament de la teva pròpia ment i els teus propis sentiments. Quan jutgem el nostre progrés com a individus, tendim a concentrar-nos en factors externs com ara la posició social, la influència i la popularitat, la riquesa i el nivell educatiu. Per descomptat, això és important a l’hora de mesurar l’èxit d’una persona en els assumptes materials i és perfectament comprensible que molta gent s’esforci principalment per aconseguir aquestes coses. Però els factors interns poden ser encara més decisius a l’hora de calcular el nostre desenvolupament com a éssers humans. L’honestedat, la sinceritat, la senzillesa, la humilitat, la generositat pura, l’absència de vanitat, la disposició a servir els altres -qualitats que estan a l’abast de qualsevol ànima- constitueixen la base de la vida espiritual d’un individu. És inconcebible que ens desenvolupem en qüestions d’aquesta naturalesa si no fem una introspecció seriosa, si no ens coneixem a nosaltres mateixos, amb les nostres febleses i els nostres errors. Com a mínim, encara que només sigui per això, la cel·la et dóna l’oportunitat d’observar diàriament la teva conducta global, de superar la part dolenta i desenvolupar el que puguis tenir de bo dins teu. Meditar regularment, posem uns quinze minuts al dia abans d’anar a dormir, pot ser molt útil en aquest sentit. Al començament, pot resultar difícil incidir en els aspectes negatius de la teva vida, però el desè intent podria reportar-te una enorme recompensa. No oblidis mai que un sant és un pecador que continua esforçant-se”.
D’una carta de Nelson Mandela a Winnie Mandela, empresonada a Kroonstad. 1 de febrer de 1975.