Les declaracions de l’exciclista Lance Amstrong reconeixent que va consumir EPO per ajudar-se en les seves victòries esportives suposen una metàfora del món excessivament competitiu i fallit que ens envolta. Després de la valentia d’haver-se sincerat, queda el regust d’una societat caracteritzada per la pugna i la cultura individualista.
Importa només el benefici i el triomf personal, fet que es dóna en l’esport però també en altres àmbits com l’economia, la política i l’art. Com podeu llegir a l’article que us enllaço de Koldo Aldai, ara “tots ens la juguem en aquesta carrera de fons en la qual ha de prevaldre el col·laborar sobre el competir”. Caldrà canviar el xip i deixar de lluitar per victòries on sempre surt algú perdent, apostant per un horitzó col·lectiu.