El tema de la independència des del punt de vista d’acabar amb l’ofec econòmic però sense una reforma de l’Administració Pública no farà que el país sigui competitiu. El principal problema del sistema sanitari català són les formes de fer pròpies de l’Administració. No es tracta de privatitzar res sinó de modernitzar l’administració, totalment anacrònica, i incorporar els mecanismes propis de la gestió empresarial. Sense això no hi ha independència que valgui per res.
De l’article de Carles Boix publicat al diari “ARA” destaco el següent: “Sens dubte, cal combatre la corrupció existent fins al final: fer un país pròsper i net ha de ser l’objectiu de tot ciutadà normal. Això, no obstant, no sembla que tingui el caràcter catastròfic que alguns ens volen fer creure. En canvi, el que sí que és catastròfic és la satisfacció dels catalans amb els seus serveis públics”.
Així mateix i de l’entrevista a Juan Rubio-Ramírez, publicada a La Contra de “La Vanguardia”, també voldria destacar:
Pregunta: “Sense límit, la solidaritat és estupidesa”
Resposta: “I un sistema que transfereix tal quantitat de recursos és defectuós. Però el veritable problema català és que -malgrat aquest dèficit existent- no hem sabut convertir l’autogovern en una marca d’eficiència i bona gestió respecte al d’Espanya”
Pregunta: “En quin sentit?”
Resposta: “El debat identitari visceral oculta el debat crucial: Per què l’Administració catalana no ha aconseguit fer-ho més bé que les altres i, en canvi, ha reproduït en menor escala tants vicis i ineficiències de Madrid”
Pregunta: “Una bona gestió seria la millor bandera”
Resposta: “Si ho haguéssim fet més bé que altres governs, l’argumentari sobiranista guanyaria legitimitat sense necessitat de màrqueting”